L'Edat Mitjana i la seva música

I ja hem arribat al temps dels castells i dels cavallers i dels reis i de les princeses i dels monges i dels pagesos i pageses i dels joglars i dels trovadors i... si, si, el que ja teniu en ment! El temps en el que les ciutats estaven envoltades de muralles i la gent viatjava amb cavalls. Hem arribat a l'Edat Mitjana.

Aquest període comença el 500 d.C i dura fins el 1500 d.C. Imagineu: Europa va contemplar aquesta època de la història durant un miler d'anys! I això és força temps...

Com ja heu sentit a parlar, aquesta fou una època en la que el territori europeu estava dividit per diferents reialmes, és a dir, trossets de terra que estaven governats per un rei i una reina. En cadascun d'ells també hi havia molts nobles, homes i dones que tenien molts diners i poder, i que solien viure en palaus i castells. Cadascun d'aquests nobles s'encarregava de dirigir una petita part del reialme. La gent del poble, la gran majoria pagesos i pageses, vivien molt a prop dels castells, i havien de treballar de valent, perquè a més de produir prou menjar per alimentar la pròpia família, havien de pagar amb molt de menjar al noble que dirigia la part del reialme on es trobaven!

En aquella època també es construïren moltes esglésies i monestirs. Els monjos que vivien en aquests monestirs dedicaven moltes hores a la música: és en aquesta època que s'inventaren el que es coneix com a "cant gregorià", un cant solemne i molt relaxant... Per a poder "guardar" aquest cant d'alguna manera, per a poder escriure'n les cançons i tornar-les a cantar en qualsevol moment, els monjos de l'Edat Mitjana van inventar-se una cosa molt i molt important per a la música i la seva evolució: el pentagrama i les notes musicals. En tot Europa, mai abans ningú havia trobat una manera tant eficaç d'escriure la música! Fou un d'ells, anomenat Guido, que també va posar nom a les notes musicals: do, re, mi, fa, sol, la, si... Us imagineu que els hagués posat un altre nom?

Observeu en la fotografia un dels primers pentagrames que varen inventar-se els monjos de l'Edat Mitjana...

A més, també varen inventar-se un instrument que encara avui dia es conserva en la majoria d'esglésies: l'orgue.

La música, però, com que sempre és a tot arreu, també es trobava en els castells dels nobles i entre la gent del poble.

Però, com?


Per una banda hi havia els joglars o artistes de carrer, grups de gent que viatjaven amb els seus carruatges d'un poble a l'altre per a fer diferents espectales per a la gent del poble. En aquests espectacles s'hi representaven tota mena d'històries, molt sovint històries gracioses per a fer riure a la gent, i en aquestes històries sempre hi tenien un lloc especial la dansa i la música. A l'esquerra podeu veure un dibuix que representa dos d'aquests joglars de l'Edat Mitjana.

De l'altra, en el món de la noblesa, hi havia uns homes que es feien anomenar "trovadors". Aquests, solien escriure poemes d'amor per a les dames, i quan els recitaven, els acompanyaven amb el so d'un llaüt. Si no n'heu vist mai cap observeu la fotografia i veureu que és un instrument que s'assembla molt a una guitarra, però més petita!