El Renaixement i el Barroc



Cap al segle XV, el continent europeu va començar a viure una sèrie de canvis molt importants. Això va ser, sobretot, gràcies a molts descobriments científics i a grans treballs que varen fer els artistes de la època. Aquesta època es coneix amb el nom de Renaixement.

Durant el Renaixement es va donar molta importància a la capacitat dels homes i les dones per a raonar i descobrir coses amb les investigacions i els experiments.

Fins aquell moment, les persones d'Europa sempre havien pensat que el Sol girava al voltant de la Terra, i també tots els altres planetes. Doncs cap a l'any 1515, un científic anomenat Copèrnic va descobrir que no era així! Com vosaltres ja molt bé sabeu, Copèrnic va descobrir que la Terra era la que girava al voltant del Sol i no a l'inrevés. Imagineu-vos quin desengany!


En la imatge hi veieu un dibuix fet per Leonardo da Vinci, un home italià que era molt estudiós, molt intel·ligent i que, sobretot, treballava molt durant hores i hores. Tant podia inventar-se les màquines més estrambòtiques, com podia pintar un quadre meravellós! Potser alguns de vosaltres ja sabeu que la coneguda com a "Mona Lisa" la va pintar en Leonardo. En el dibuix que teniu aquí al costat, da Vinci va fer un estudi del cos humà i de les seves proporcions i mesures, que ell considerava perfectes.

Així, en el Renaixement la música va començar a considerar-se com una ciència que calia estudiar i investigar de valent per entendre com funcionava. Hi havia persones durant el Renaixement que es feien preguntes com: d'on surten els sons? per què hi ha sons més aguts i més greus? per què alguns sons queden bé quan sonen alhora i d'altres no tant? I així, aquestes persones, van començar a fer investigacions per respondre totes aquestes qüestions.

Al segle XVI a Europa va començar una època diferent: el Barroc. Va ser una època molt moguda: hi varen haver moltes guerres, reialmes confrontats els uns amb els altres, males collites que varen empobrir a la gent del poble...

A diferència del Renaixement, moment en el que es donava moltíssima importància a la raó humana, durant el Barroc es van començar a donar més rellevància al món de les emocions i dels sentiments. Potser per això, en el món de l'art, les formes són més enrebessades i entortolligades: volen reflectir el món enigmàtic i convuls que de vegades poden assolir els sentiments de les persones.

Sabeu quin gènere musical es van inventar durant la època del Barroc? ... la òpera! Abans ja hi havia peces musicals on hi havia música i algú cantava, però va ser en aquesta època de la història que es va començar a explicar una història sencera, com si fos una obra de teatre, però cantada i amb música de fons. Claudio Monteverdi va ser un dels primers en escriure operes, com per exemple amb la seva òpera anomenada "Orfeu".

També en aquest moment de la història els instruments van començar a tenir més protagonisme. Abans, gairebé totes les peces musicals que s'escrivien servien per a que fossin cantades; a partir d'aquest moment, comencen a inventar-se cançons en les que un instrument ressalta més que els altres i reprodueix la principal melodia de la cançó, com si fes el paper protagonista de la obra. Dos intruments que van començar a ser molt utilitzats van ser el violí i el clavecí. Aquest últim és el que podeu observar a la fotografia: oi que s'assembla molt a un piano?



En aquest moment, la professió de músic és cada vegada més reconeguda. Els músics són contractats per les persones més poderoses per a que toquin a les seves festes de palau, o per a que els composin peces musicals. Per això, cada vegada hi ha més compositors que firmen les seves obres musicals; són compositors que avui en dia encara coneixem. Dos compositors molt coneguts del Barroc són Johan Sebastian Bach i Antonio Vivaldi (que és el que veieu en la imatge de l'esquerra, amb un violí a la mà). Us sonen els seus noms? Segur que quan sentiu la seva música a l'escola encara us sonaran molt més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada