Comencem a endinsar-nos, doncs, en aquest apassionant món de la Història de la Música amb el primeríssim capítol: la Prehistòria!
Penseu que d'això fa molt i molt de temps i des de llavors... ha plogut moltíssim!
Com bé sabeu, en aquesta època de la humanitat, les dones i els homes començaven a pensar i a crear el seu propi món. Tot era en els seus inicis. Imagineu-vos-ho: la Terra, buida de qualsevol petjada humana, sense edificis, sense ciutats, sense ponts, sense carreteres, sense fàbriques.... Imagineu-vos-ho, doncs: la Terra, plena de natura!
El paleolític - 200000 - 30000 anys enrera...
Aquesta és com la "primera part" de la Prehistòria. "Paleolític" significa "pedra vella" en grec antic, i és el nom que s'utilitza per anomenar aquesta part de la història.
En aquells moments, els éssers humans encara tenien un estil de vida nòmada, que significa que no vivien sempre en un mateix lloc, sinó que estaven viatjant constantment i sempre vivien en llocs diferents. Es vestien amb les pells dels animals que caçaven i, sovint, vivien en cavernes.
I la música... com era la música en aquells temps?
Doncs la veritat és que no se sap del tot com la utilitzaven. Heu de saber que tot el que sabem d'aquesta època és incert: com que els éssers humans encara no havien inventat l'escriptura i no sabien escriure, no tenim documents o textos escrits per saber com vivien!! I tot el que sabem d'ells són imaginacions o teories que es deuen aproximar molt a la realitat.
Podem imaginar, però, que aquells éssers humans del Paleolític utlitzaven la música i els sons per a immitar als animals i a la naturalesa que els envoltava. Era la seva manera d'enganyar a les seves preses, com també era
una manera de conéixer millor la realitat. Així doncs, imagineu-vos les primeres melodies i cançons com el miol d'una fera salvatge o com el soroll d'una cascada...
Si observeu la fotografia que acompanya el text, veureu un instrument d'aquesta època. És ben petit! I això es deu a que, si les dones i els homes havien d'estar tota l'estona amunt i avall, sempre vivint en llocs diferents, més valia que allò que transportaven amb ells fos poc pesat...
El neolític - uns 10.000 anys enrera...
I aquí tenim la "segona part" d'aquest primer capítol de la història de la humanitat, el "neolític", que en grec antic vol dir "pedra nova".
En aquest moment de la història, les persones van fer un dels més grans descobriments que hagin fet mai i que més ha canviat el curs de la vida humana: van descobrir l'agricultura! Van descobrir que si plantaven una llavor creixia una planta. I aleshores van descobrir que si en plantaven moltes i en un mateix lloc, creixien moltes plantes que els donaven molt de menar. Podien fer créixer més hortalisses i arbres fruiters i, d'aquesta manera, emmagatzemar i tenir aliments durant més temps. Això també va fer que poguessin quedar-se més temps en un mateix lloc: si tenien aliments guardats, no els calia anar a buscar-ne en un altre lloc!
En aquesta època, també, els homes i les dones van començar a creure molt més en els déus i a inventar-se les primeres religions.
I us preguntareu... on era la música en aquell temps?
Doncs segurament que per molts racons, perquè la música és sempre a tot arreu! Però una de les funcions que tenia la música era la de ser una manera de connectar amb els déus i deesses. Cantant, els éssers humans tenien la sensació que parlaven amb les divinitats i hi estaven més a prop.
Mireu aquests esquelets que es varen trobar del neolític... un abraçada eterna!!
Penseu que d'això fa molt i molt de temps i des de llavors... ha plogut moltíssim!
Com bé sabeu, en aquesta època de la humanitat, les dones i els homes començaven a pensar i a crear el seu propi món. Tot era en els seus inicis. Imagineu-vos-ho: la Terra, buida de qualsevol petjada humana, sense edificis, sense ciutats, sense ponts, sense carreteres, sense fàbriques.... Imagineu-vos-ho, doncs: la Terra, plena de natura!
El paleolític - 200000 - 30000 anys enrera...
Aquesta és com la "primera part" de la Prehistòria. "Paleolític" significa "pedra vella" en grec antic, i és el nom que s'utilitza per anomenar aquesta part de la història.
En aquells moments, els éssers humans encara tenien un estil de vida nòmada, que significa que no vivien sempre en un mateix lloc, sinó que estaven viatjant constantment i sempre vivien en llocs diferents. Es vestien amb les pells dels animals que caçaven i, sovint, vivien en cavernes.
I la música... com era la música en aquells temps?
Doncs la veritat és que no se sap del tot com la utilitzaven. Heu de saber que tot el que sabem d'aquesta època és incert: com que els éssers humans encara no havien inventat l'escriptura i no sabien escriure, no tenim documents o textos escrits per saber com vivien!! I tot el que sabem d'ells són imaginacions o teories que es deuen aproximar molt a la realitat.
Podem imaginar, però, que aquells éssers humans del Paleolític utlitzaven la música i els sons per a immitar als animals i a la naturalesa que els envoltava. Era la seva manera d'enganyar a les seves preses, com també era
una manera de conéixer millor la realitat. Així doncs, imagineu-vos les primeres melodies i cançons com el miol d'una fera salvatge o com el soroll d'una cascada...Si observeu la fotografia que acompanya el text, veureu un instrument d'aquesta època. És ben petit! I això es deu a que, si les dones i els homes havien d'estar tota l'estona amunt i avall, sempre vivint en llocs diferents, més valia que allò que transportaven amb ells fos poc pesat...
El neolític - uns 10.000 anys enrera...
I aquí tenim la "segona part" d'aquest primer capítol de la història de la humanitat, el "neolític", que en grec antic vol dir "pedra nova".
En aquest moment de la història, les persones van fer un dels més grans descobriments que hagin fet mai i que més ha canviat el curs de la vida humana: van descobrir l'agricultura! Van descobrir que si plantaven una llavor creixia una planta. I aleshores van descobrir que si en plantaven moltes i en un mateix lloc, creixien moltes plantes que els donaven molt de menar. Podien fer créixer més hortalisses i arbres fruiters i, d'aquesta manera, emmagatzemar i tenir aliments durant més temps. Això també va fer que poguessin quedar-se més temps en un mateix lloc: si tenien aliments guardats, no els calia anar a buscar-ne en un altre lloc!
En aquesta època, també, els homes i les dones van començar a creure molt més en els déus i a inventar-se les primeres religions.
I us preguntareu... on era la música en aquell temps?
Doncs segurament que per molts racons, perquè la música és sempre a tot arreu! Però una de les funcions que tenia la música era la de ser una manera de connectar amb els déus i deesses. Cantant, els éssers humans tenien la sensació que parlaven amb les divinitats i hi estaven més a prop.
Mireu aquests esquelets que es varen trobar del neolític... un abraçada eterna!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada